Aprendre i ensenyar ciències a educació primària: 2011

dimecres, 8 de juny del 2011

14. Què és menjar bé?

Comença la sessió veient les imatges de Hungry planer de Peter menzel.

http://www.youtube.com/watch?v=osSpWbmEYF4

Treball en grup: Com Treballariem aquestes fotografias amb a l'escola?

Introduim el tema dels nutrients a partir del video:

Alimentació I: les necessitats del cos humà (disponible a http://www.edu3.cat/)

Treballem diferents preguntes:
Quines són les funcions bàsiques dels diferents nutrients?

Quina energia ens hauria d'aportar cadascún?

Quines vitamines coneixem? Quina funció tenen?

Quins minerals coneixem? Quina funció tenen?

Per què és tan important la fibra?

On es produeix l'absorció dels nutrients?

Per què parlem de nutrients essencials i no essencials?

Repartim una taula d'ingesta de nutrients recomanats segons edat i sexe. Podem graficar el nutrient que més ens cridi l'atenció en la seva evolució al llarg de la vida.

Treball en grup: Fem la caracterització del midó amb iode tal i com trobareu a

http://www.xtec.cat/~jgurrera/exp/6/practica1.htm
I descobrim que el midó és a la base de la piràmide dels aliments!!!

Altres fonts interessants:

BASE DE DATOS ESPAÑOLA DE COMPOSICIÓN DE ALIMENTOS

http://www.bedca.net/

AGENCIA ESPAÑOLA DE SEGURIDAD ALIMENTARIA Y NUTRICIÓN

http://www.aesan.msc.es/AESAN/web/publicaciones_estudios/seccion/nutricion.shtml

MENJADORS ESCOLARS ECOLÒGICS

http://ecomenjadors.org/index.html

PROPIEDADES DE LOS ALIMENTOS

http://www.adinte.net/castelseras/Recetas/alimento/indexgral.htm

dijous, 2 de juny del 2011

13. Com ha crescut fins fer 1000 Kg?

COM ÉS QUE AQUEST XOP PESA 1000 KG QUAN FA 20 ANYS PESAVA 1 KG?

Comencem la classe donant resposta individual i per escrit a aquesta pregunta.

Quin model d'arbre ens hem construit al llarg dels anys d'escolarització? S'acosta al que tenen els científics? Com introduir la NUTRICIÓ DE LES PLANTES a l'escola?

La classe es desenvolupa seguint el fil de la molt bona presentació sobre el tema del professor Jordi Martí (Universitat de Vic). (La trobareu penjada a l'espai vitual de l'assignatura)

El professor Martí presenta un seguit d'actitats fonemantades en la realització d'activitats experimentals, tallers demostratius i construcció de maquetes. Tres elements bàsics per acompanyar l'evolució i aprenentage del model de nutrició de les plantes.

Alguns apunt que he fet apart de la presentació són afegits a continuació:

La transpiració de les fulles a traves del estomes és el fenòmen que engega la maquinària d'ascens de la saba bruta.

http://www.youtube.com/watch?v=U4rzLhz4HHk

La saba ascendent o bruta va, a través del xilema, des de les arrels fins a les fulles i altres òrgans; conté les sals minerals absorbides del sòl.

http://www.youtube.com/watch?v=Yli0FcsQmuI

http://www.youtube.com/watch?v=03mqx1mw8m8&feature=related

Com es fabriquen els sucres les plantes?

http://www.youtube.com/watch?v=vmmWiJ3g9Cg

Com transporten els sucres les plantes?

La saba descendent o elaborada va, a través del floema, de les fulles i òrgans fotosintetitzadors a tot el cos de la planta; conté els glúcids resultants de la fotosíntesi, que serveixen per a nodrir les cèl·lules de la planta. El floema condueix aigua, sucres, aminoàcids i hormones.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fotosíntesi

Una fulla que realitza la fotosíntesi és una font de sucres i un fruit en desenvolupament és un pou de sucres. Els llocs on es produeix sucre tenen una alta concentració, així l'aigua del xilema flueix cap al floema per òsmosi. Això provoca sobrepressions en les fulles font de sucre enfront els fruits i altres magatzems. Aquestes diferències de pressió impulsen l'aigua pel floema.

Com regulen les plantes el seu cicle de vida?
Segons factors interns i externs diferents cèl·lules de la planta produeixen hormones que interactuen amb altres cèl·lules a distància, regulant tota l'activitat de la planta.

dimarts, 24 de maig del 2011

12. Treballar ciències a l'hort

Avui hem gaudit,amb l'erudició i la companyia del Josep Mª Vidal, d'una sessió d'introducció a l'Hort Escolar que ha esdevingut una apassionant introducció al món de les plantes. La presentació que porta el fil conductor de la sessió la trobareu a Cv.udl.cat

I algunes fotos de la feina feta:

I dels instants màgics:

A quines plantes corresponen les llavors de la imatge?

Font: Josep Mª Vidal

També hem comprovat que el nostre amor i coneixement per la natura encara ha de créixer per arribar a ser mestres, en vegetació estem força verds. A treballar que hi ha feina!

Algunes adreces sobre vegetació local a visitar:

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm
http://www.floracatalana.net/visual?page=2

http://botanicavirtual.udl.es/index.htm

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html

dimarts, 17 de maig del 2011

Taller III. Fem ploure!

En aquest taller vivim el procés d'evaporació-condensació de forma anàloga a com succeix a l'atmosfera, entre un focus calent i un focus fred. A més a més d'observar també mesurem, amb els termòmetres digitals.

Una breu introducció sobre termometria ens porta a parlar del:

Termòmetre de dilatació de l'alcohol

Termoparells

I termòmetre d'infrarojos (el que ha tingut millor acollida)

En la descripció del processos parlem de canvis de fase i calors de canvi de fase:

Però no ens quedem nomes amb el fluxe de matèria (el cicle de l'aigua) també podem observar el fluxe d'energia en els seus tres fenòmens característics:

CONDUCCIÓ

Quins dels glaçons es fon abans?

CONVECCIÓ

En quina part de l'experiència i la natura observem aquest fenomen?

RADIACIÓ

La tecnologia ens permet obtenir imatges de temperatura

Sortim a l'exterior i amb el termòmetre d'infrarrojos mesurem temperatures de l'aire a diferents nivells de l'atmosfera. SORPRESA!!!

dimecres, 11 de maig del 2011

11. Sol, solet...

ES MOU EL SOL?

www.xtec.cat/~aarderiu/WEB%20UNIVERS/conteunivers.html

www.solarsystemscope.com/

COM EM SEMBLA QUE ES MOU?

www.xtec.es/audiovisuals/sav/saip/sessio1/expe/ses1exp2.htm

Treball individual sobre el gnòmon. Situat un gnòmon el centre d'una circumferència, dibuixar la seva ombra els dies dels solsticis d'hivern i d'estiu.

http://astro.unl.edu/naap/motion3/animations/sunmotions.html

DEPÉN L'OBSERVACIÓ DEL LLOC DEL PLANETA?

Programa STELLARIUM

www.stellarium.org/es/

TREBALLEM AMB MAQUETES

Una maqueta impressionat per entendre el moviment aparent del Sol, els climes i els contextos socio-econòmics del nostre món

Realitzada per: Josep Mª Vidal

QUÈ PASSARIA SI NO TINGUÉSSIM SOL?

http://www.xtec.cat/ceipjpalacin/experiencies/experienciesp3/paginaexperienciesp3/solp3/solp3.htm

L'ESPECTRE SOLAR sobre i sota de l'atmosfera

PER QUÈ L'EVOLUCIÓ ENS VA DEIXAR TANT CABELL AL CAP?

L'evolució en zones càlides i tropicals amb el Sol ben alt sobre l'horitzó tot l'any va fer que el cabell ens donés un avantatge evolutiu. El predre'l i poder transpirar per la resta de cos més eficaçment també ho va ser.

Però hi ha qui continua desitjant la perpendicularitat als raigs del Sol.

COM HEM DE PRENDRE EL SOL?

http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/ca/8-12-anys/488-proteccion-solar

Però el que has de tenir present per sobre de totes les coses és que qualsevol precaució sempre és poca per tal de protegir-te del sol.