dimarts, 26 d’abril del 2011

5. Quin aire i com el respirem?


Treball en grup. Estudiem les dades mesurades la setmana anterior a  classe. Temperatura, humitat i concentració de diòxid de carboni a classe. Què observem? Per què?


En estar la classe tancada i sense ventilació les tres magnituds han pujat de forma sostinguda.
La font de calor, vapor d'aigua i diòxid de carboni som nosaltres mateixos, a través de la respiració i la pell. El responsable últim és la respiració cel·lular.

En la respiració aeròbia les substàncies orgàniques són degradades finalment a CO2 i H2O. Els processos respiratoris aerobis s'acompleixen en els mitocondris a través del cicle de Krebs i de les cadenes respiratòries ( metabolisme).


Parlem dels nivells inicials de temperatura i humitat. I de quina és la concentració de CO2 al carrer al costat de l'aula, unes 450 ppm. Això ens porta a lligar-ho amb el nivell de fons concentració de CO2 al planeta en constant augment des de la revolució industrial.
Descrivim la trajectòria d'una molècula d'oxigen des del nas fins als eritròcits (glòbuls vermells):








Què respirem i com en afecta la salut?

http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=3&num_noticia=438937



4. L'art de fer bones preguntes


El mestre acompanya els nens/es en tot el procés d'ensenyament-aprenenentatge amb bones preguntes. Preguntes amb les que el nen regularà els seus aprenentages cap als models de la ciència escolar.







divendres, 15 d’abril del 2011

3. Què és el que volem aprendre?

2. Com és que bufa el vent?

Recordem la sessió anterior i fem un test KPSI sobre l'aire.

La imatge del nostre planeta ens recorda que la vida es desenvolupa en dos medis: AIRE i AIGUA. Així ens introduim en el model de matèria, parlant de l'aire.





L'aire, com qualsevol altre element, pesa. El pes o la força que fa l'aire sobre la superfície terrestre s'anomena pressió atmosfèrica.

Treball en grup: Disposem de dues xeringuilles i un tub, què podem demostrar sobre l'aire?


 


Algunes conclusions: l'aire ocupa espai, l'aire és port comprimir una mica però no es pot reduïr molt el seu volum, patim la pressió atmosfèrica, podem baixar la pressió de l'aire per sota i per sobre de l'atmosfèrica, l'aire transmet la compresió,...

Comencem a treballar la pressió atmosfèrica

I la teoria cinètica dels gasos 
http://www.falstad.com/gas/



Visualitzem que la velocitat de les diferents molècules que componen el gas depenen de la temperatura.

Com es que fa vent? 


El vent és una massa d'aire en moviment que s'origina quan entre dos llocs o zones s'hi registren pressions atmosfèriques diferents. L'aire sempre bufa des de la zona d'altes pressions, on l'aire és més dens i es troba més comprimit, cap a la zona de baixes pressions, on l'aire és poc dens.


dimarts, 12 d’abril del 2011

Taller I. Galileu i l'aerodinàmica

Què estudiem? La caiguda lliure del cossos, la força de la gravetat i el fregament de l'aire.

Com ho fem? A partir de la pregunta,
El cossos que pesen més, quan els deixem caure arriben abans a terra?

Començarem fent un helicòpter segons el model:

Fem proves de vol de la nau i observem que hem vist abans un vol similar a la natura:
Sàmara (fruit) de l'aurò blanc

Els primers llançaments dels helicòpters ens demostren que tots cauen per igual al terra.

Afegim uns viatgers 'tipo CLIP' i repetim llançaments amb helicòpters amb diversa càrrega de viatgers. Queda clar que el més carregat aterra primer. Arribada per ordre de càrrega i pes. Com tots esperàvem???


Fins aquí res contraria el 'sentit comú'. Però el Sergio discrepa ' jo he estudiat que haurien d'arribar a la vegada', 'no hauria de deprendre l'ordre d'arribada del pes de l'helicòpter'. Carai! Aquest  noi ens vol complicar la vida!

El Manel en funcions de mag s'ha preparat dues esferes de plàstic una plena de cargols i l'altra buida. Tots comprovem la diferència de massa, gairebé mig quilo!
 
  Les deixem caure lliurement!!!
I ATERREN A LA VEGADA!
No som els primers en fer l'experiència. Galileu, a Pisa, se'm va avançar alguns segles!


L'esfera més pesada també presenta una inèrcia major a ser accelerada. La Terra estira amb més força de l'esfera que té més massa, però al tenir més massa l'acceleració que li provoca és la mateixa que a l'esfera lleugera. La famosa g = 9,8 m/s2

Fem diverses proves per convèncer els elements més 'resistents' de la classe. Repetim amb esferes de diversa mida obtenint sempre el mateix resultat.

Pregunta. Però...com és que l'helicòpter més pesat arriba abans a terra? L'acceleració que els hi provoca la Terra és la mateixa g però l'acceleració negativa deguda al fregament amb l'aire és diferent.


Parlem i acordem que és l'aire i la resistència que ofereix a deixar 'passar' l'helicòpter.

Per acabar amb un vol d'exhibició des de 15m de dos helicòpters amb diferent nombre de viatgers.

Observem que ha partir de certa alçada l'helicòpter deixa d'accelerar-se i cau a velocitat constant. Per què?

Què hem après?
1. Tots els cossos (també els helicòpters) pateixen la mateixa acceleració gravitatòria (g) que no depèn de la seva massa.
2. Però els helicòpters que pesen més, per l'aerodinàmica de la nau, són menys frenats per l'aire i arriben abans a terra.

Marc teòric
Segons la llei d'atracció gravitatòria de Newton la Terra atrau als cossos amb una força , popularment coneguda com a pes (P), proporcional a la seva massa, P=massa*g (on g = 9,8 m/s2 a la superfície de la Terra).

D'altra banda, segons una de les lleis de Newton, els cossos amb més massa són més difícils d'accelerar, F= massa*acceleració. Aquest principi de la inèrcia és intuitiu, costa molt més accelerar (i frenar) un camió que un cotxe.
Si la força que pateix el nostre 'helicòpter' és la gravitatòria, F=P i massa*g = massa*a. 
Per tant, acceleració = g, l'acceleració no depèn de la massa del cos i en caiguda lliure tots caurien amb la mateixa velocitat.
Per què no observem sempre això? Perquè les diferents formes fan que la força de fregament sigui diferent i per tant l'acceleració negativa (que frena el cossos en la caiguda), també.


Si tingues la magia d'un mag...

http://www.goear.com/listen/df66517/si-tingues-la-magravegia-dun-mag-dagravemaris-gelabert

dijous, 7 d’abril del 2011

1. Com ensenyem ciències a l'escola?

Activitat a classe: Al voltant de la massa d'un metre cúbic de...
Construim amb 12 fustes de colors d'1m de llargada i boles de porexpan el nostre primer metre cúbic.



Treball en grups. Hi ha alguna cosa dins d'aquest cub? Quina massa té aquest aire?
I si l'omplíssim d'aigua o fos un cub de fusta, quina massa encabiriem?

A partir del treball en grups completem una taula de resultats. Consens sobre la massa de 1000 kg d'aigua però debat sobre l'aire i la fusta. Comencen a sortir conceptes massa, pes, densitat dels materials, tipus de fusta, flotabilitat, etc...

Per liar-la més encara el professor burxa: Si la massa d'aigua al metre cúbic cub és gairebé 800 vegades més gran que la d'aire en aquest volum, quines molècules pesen més, les d'aigua o les d'aire?

Comentem que l'aigua està formada per un sol tipus de molècules a diferència de l'aire que és una barreja de gasos. En qualsevol cas, podem comparar el pes molecular mig de l'aire amb el de l'aigua.  

De la massa d'aire i aigua que omple 1 m3, podem deduïr una relació entre la massa de les seves molècules?
L'activitat ens serveix per introduïr com aprenem i per tant com ensenyarem ciències a l'escola.


Treball en grups. Com aprenem ciències a l'escola? 
Quines activitats ens han fet aprendre realment?
Com acompanyarem els infants a fer-ho?

Hem recollit el treball en grup per escrit i a la pissarra:



Ens proposem madurar les següents transparències:


Recomanem la lectura de 'Connectem l'experiència, el pensament i la comunicació'


Treball pendent:
Per què ensenyar ciències als nens i nenes?
Quina cinència ensenyar? 
(Llegir el decret 142/2007 en les competències de medi natural i social)